Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Bullidor de la Llet

Bullidor de la Llet

Surgència vauclusiana de 20 metres de fondària variable, situat a Gisclareny.

Gisclareny • Berguedà31m20m

الخصائص

الموقع

Des de la casa de colònies de la Font Nostra, surt un marcat sender que es dirigeix al refugi de Sant Jordi i al Coll de Pendís, a l'entrada del congost dels Empedrats, cal travessar a l'altra banda del torrent on hi trobarem un poc marcat corriol que remuntant ens durà fins la base d'un petit cingle proper. La cavitat visible des de lluny, es troba en aquest cingle a uns 6 metres del sòl.

Mapa

المداخل

تحقق دائمًا من الإحداثيات وشروط الوصول قبل الانطلاق.

  1. Llet, Bullidor de la

    الارتفاع: 1033 m

    42.275984, 1.816714
    UTM 31T (ETRS89) 402427 4681097
تنزيل جميع المداخل بصيغة GPX

الصور

Bullidor de la Llet - صورة, Gisclareny, Berguedàعرض الصورة
انقر للتكبير
الصورة 1 من 4

الوصف

La boca penjada en el cingle, dóna accés a un pou de forma allargada de 7 metres de fondària, la base està formada per una sala de 9X4 metres, espaiosa i coberta de blocs (resultat de la desobstrucció inferior), en el punt més baix trobem un bloc que origina un ressalt de -3 metres, la base del qual es troba obstruïda per blocs de tamany mitjà, entre mig d'ells es poden sondejar uns 8 metres més, fins un sonor nivell d'aigua, que podria tractar-se d'un sifó.
Observacions: Cavitat d'exploració perillosa, a l'interior es troben autèntics dics de contenció de blocs en precari equilibri, situats en la planta de la sala superior. Els blocs del final del pou estan apuntalats entre ells. A més la cavitat es pot inundar en qüestió de segons, mentre que per superar l'estretor de la sortida es requereixen alguns minuts.

التاريخ


La cavitat havia estat visitada pel GEB el 1965. A finals de 1988, després d'un llarg període d'inactivitat de la cavitat, la SIES va procedir a eixamplar la boca per mitjans artificials, realitzant una llarga i feixuga desobstrucció a la base del pou. Les pluges caigudes a finals d'aquell any van aturar els treballs de desobstrucció.

Fins l'octubre de 1988 el desnivell penetrable era de -13 metres, els 8 metres restans fins a -20 metres eren el resultat del sondeig fins al suposat sifó, desconeixem si des de llavors algú s'aventurat novament en la seva exploració.

تعليقات المستخدمين (0)

لا توجد تعليقات بعد.

كن أول من يشارك تجربته!

الاستكشافات المسجلة (0)

لا توجد استكشافات مسجلة بعد.

سجل زيارتك لهذا الكهف!

المراجع

SIES (1992).-'El S.I.E.S. en la Sierra del Cadí'. Espeleología SIES (1): 9-33. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.



Asensio Vela, Antonio.(1997).-'Exploracions a la Serra del Cadí'. (Recull preliminar dels treballs efectuats de 1982 a 1992'. Cavernes (24):61-64. GE Badalona.



Canela, R. (1965).-'El Bastareny hipotético'. Cavernes (5): 157-159. GE de Badalona.



Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. E C Gràcia/FCE.



Coordenades i fotos facilitades per Alfred Montserrat (ERE del CEC).