
Avenc de la Riera de la Falconera
بئر بعمق 33 م تحت طريق Garraf السريع، مع مدخل عبر نفق خرساني بطول 11 م.
EspeleoWorld
Avenc de la Riera de la Falconera
بئر بعمق 33 م تحت طريق Garraf السريع، مع مدخل عبر نفق خرساني بطول 11 م.
Sitges · Garraf
الطول: 56 m · العمق: 33 m
السجل المحدّث
https://espeleoworld.com/ar/c/avenc-de-la-riera-de-la-falconera
قد تتغير المعلومات. تحقق دائمًا من الإحداثيات والوصول والطقس وظروف الكهف قبل الانطلاق.
بئر بعمق 33 م تحت طريق Garraf السريع، مع مدخل عبر نفق خرساني بطول 11 م.
الطبوغرافيا
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · الصورة © لمؤلفها.
الصور
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · الصورة © لمؤلفها.
الوصف
الشكل
تم تفكيك الفم الأصلي بسبب الأشغال، والنفق الذي يحميه ينتهي تقريبًا في منتصف البئر الأول. في قاعه، منحدر قصير يؤدي إلى عمودي جديد بنحو 12 مترًا، وعند 4 أمتار من بدايته يلتقي بمنحدر صاعد يؤدي إلى مدخنة يمكن صعودها حتى ما يقارب ارتفاع الفم الأصلي. في قاع البئر الثاني توجد أرضية منحدرة حيث تتطور، في الجزء العلوي، غرفة صغيرة، وفي الطرف السفلي يبدأ بئر ضيق بانحدار نحو 7 أمتار، مع علامات على أنه وُسّع اصطناعيًا (أواخر القرن XIX). عند قاعدته، على جانب وآخر، يوجد بئران جديدان صغيران، أحدهما بنحو 3 أمتار والآخر 6، وفي قاعه ينتهي التجويف.
التاريخ
كان هذا التجويف معروفًا ومستكشفًا من عمال المناجم الذين عملوا في مشروع استغلال مياه la Falconera الفاشل، الذي روج له كونت Güell في أواخر القرن XIX.
في Catàlech (1897)، يذكر Font i Sagué سلسلة من آبار المنطقة القريبة من Garraf يقول إن هؤلاء عمال المناجم استكشفوها. بعضها معروف بما يكفي (Ample؛ Fragata)، لكنه يذكر اثنين آخرين لم يُتمكن حتى الآن من تحديد موقعهما. هما: Avenc de la Figuerota (لا يُخلط مع بئر la Figuerota في Olesa de Bonesvalls) الذي يمنحانه عمق 32 مترًا. Avenc de la Falconera، الذي يقولان إنه بعمق 42 مترًا ونعتقد أنه قد يشير إلى Avenc del Penya-segat de la Falconera، الذي كانا قد استكشفاه أيضًا. أما بئر la Figuerota؟، فقد يكون ما نعرفه حاليًا باسم بئر Riera de la Falconera؟ يبدو أنه سيكون من الصعب جدًا تحديد ذلك.
في الواقع، لا توجد مراجع عن Avenc de la Riera de la Falconera حتى سنوات عديدة لاحقًا. أول خبر يقدمه أعضاء GE Pedraforca الذين استكشفوه في أواخر 1968 ونشروه بعد خمس سنوات، مسمّينه Avenc de la Riera. لكننا وجدنا مسحًا طبوغرافيًا غير منشور حتى الآن يقابل زيارة قام بها أعضاء ERE – CEC في فبراير 1966 ويبدو أنه أقدم استكشاف قام به مستكشفو الكهوف. هؤلاء يسمّونه Avenc de la Falconera.
عندما نشر Joan Borràs المجلد الثالث من كتالوجه لـ Garraf (1974) أدرج بطاقة التجويف مصنفًا إياه باسم Avenc de la Riera de la Falconera، مرفقًا بمسح طبوغرافي قام به أعضاء GEFOMA قبل ذلك بقليل.
إعادة اكتشاف البئر: عندما بدأت في 1989 أشغال بناء الطريق السريع وأنفاق Garraf وافتُتح في يناير 1992، اعتُبر التجويف مفقودًا. لكن في ربيع 2000، حاول Lluís Julià ورفاقه من GERP (Sant Just Desvern) ميدانيًا معرفة مصير البئر، وكخبراء جيدين في استكشاف مناجم المياه، عندما وجدوا شبك الوصول إلى نفق الحماية، رفعوه ودخلوا، فاستعادوا البئر في حالته الحالية.
لماذا أنقذوا البئر؟ ربما لاستخدامه كمجاري طبيعية لمياه الوادي؟
يعلق Josep Pastor (SES del Ger، Sant Pere de Ribes) أنه بعد سنوات تعرف على شخص كان قد عمل في الأشغال وأنه، بمبادرة من مجموعة عمال، قرروا بناء النفق لحماية البئر.
تعليقات المستخدمين (1)
9 مارس 2026
L'avenc de la riera de la Falconera, el vaig localitzar durant la construcció de l'autopista del Garraf, ja que hi treballava en temes ambientals. Us explicaré el que recordo, sense estendre'm massa. La construcció de l'autopista del Garraf va coincidir amb la primera directiva EU sobre els estudis d'impacte ambiental (EIA). Com no hi havia EIA, però l'obra ja havia començat, es va acordar fer un seguiment ambiental estricte de l'obra, proposar mesures correctores, aprovar-les i aplicar-les. Van contractar aquest seguiment ambiental al CREAF, on jo treballava en l'equip de la Pilar Andrés. Vam ser nosaltres que ens vam encarregar de fer aquestes tasques. Aleshores ja portava 7 o 8 anys de pràctica espeleològica, coneixia el massís i les seves problemàtiques. Una de les tasques que vaig fer va ser fer un inventari de possibles cavitats subterrànies afectades. I un seguiment de noves cavitats que poguessin sortir durant l'excavació dels túnels i desmunts. A la llista, estava l'avenc de la riera de la Falconera. Vam fer una primera visita per localitzar-lo, quan encara no l'havien afectat les obres. El que es va dissenyar i aprovar va ser la construcció d'un calaix d'obra per separar l'entrada a l'avenc de l'autopista, i que no quedés soterrat. No recordo gaire més detalls, ni si vam contactar amb la Federació Catalana d'Espeleologia. Però els passos que es van fer, sí, on van participar moltes persones: localització, proposta de mesura correctora, disseny i aprovació, execució i seguiment. En la construcció està clar que els treballadors de l'obra van posar la seva part, imprescindible en el procés.
الاستكشافات المسجلة (0)
لا توجد استكشافات مسجلة بعد.
سجل زيارتك لهذا الكهف!
المراجع
- Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.
- Comas, J. (1973).- “Avenc de la Riera”. Ildobates (3-4): 78-85. GEP – Agrupació Excursionista Pedraforca – Barcelona.
- Actualització de dades extretes del blog: 'Espeleo i aigua', de Lluís Julià (post del dia 10-11-2008)
- Altres dades i fotografies extretes del blog: 'Espeleobloc', (post del dia 4-3-2013)
الكهوف القريبة
المصدر: Espeleoindex (espeleoindex.com)، مع تعديلات. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/




