Avenc d'Aguilar

La boca, de 13 x 3 metres i en forma d'embut, dóna pas a una rampa plena de molsa i heures que ens porta a un repeu al costat d'un bloc encaixat. D'aquí desgrimparem fins al final d'aquest primer pou que dóna a un replà sobre la sala del que anomenarem segon pou, que té 7 metres de desnivell. Davallat aquest, ens trobem al peu d'una sala de 8 x 3 metres, al sostre de la qual s'aprecien dues xemeneies. Seguint en direcció S, una galeria de 8 metres ens porta fins a un ressalt de 2 metres, el fons del qual representa el punt de màxima penetració de la cavitat. Pocs metres abans d'arribar al ressalt final hi ha una xemeneia que dóna a una galeria ascendent de 4 metres. L'avenc està obert gràcies a una diàclasi N45O – S45E, en la qual els processos d'erosió i corrosió són bastant notoris. Cal destacar que la part final de la cavitat on es troba una petita sala, ha estat excavada gràcies a l'estrat de sorrenques que podem apreciar per tot el seu voltant. En les parets del segon pou s'han format unes importants colades gràcies a les diferents aportacions hídriques que han anat minvant progressivament fins que la cavitat ha deixat d'ésser completament activa, restant únicament petits degotalls. Durant el 2013 hem tingut accés a una topografia (inèdita fins ara) feta per membres del GES – CMB cap a mitjans dels anys 1970, durant els treballs del tercer volum del “Catálogo Espeleológico de la provincia de Barcelona” (que mai va arribar a publicar-se) i que dóna una fondària sensiblement inferior (- 25 m.).